Critiques

“...artista de la visualització, allò que hom capta amb quatre pinzellades, amb unes quantes línies...”
Arnau Puig. Crític d’Art
X de X a Joan Miró. (Editorial A. Morón, Barcelona 1993)

“...és com un esbós, un apunt, un joc, però darrera aquesta aparença, s’amaga una clara intencionalitat i un meditat objectiu estètic...”
Mercedes Rodriguez. Documentalista TVE
Diccionario de Pintores y Escultores Españoles de Siglo XX (Ed. Forum Artis, Madrid 1994)

“...força i emoció es conjuguen harmoniosament...”
Renato Civello.. Crític d’Art
Seccolo d’Italia (Roma, 2.6.2002)

“...el gat de la tècnica juga amb el ratolí de les idees i hi ha una sintonia en que cada element participa en la victòria final de l’obra. Això és el que en definitiva importa i que Brasó ha aconseguit...”
Josep M. Cadena. Crític d’Art
El Periódico. (Barcelona, 25.9.2002)

“...la seva crònica d’un món i d’un home que, ja en el segle XXI, lluiten contra la buidor més pregona ha donat un pas més enllà. Mai un buit tan blanc no havia estat tan ple.”
Jep Llany. Escriptor
(9.2002)

“...P.M. Brasó ens ofereix aquest joc, aquest foc i aquesta vida que és de manera permanent el seu art, cada vegada més proper a tots aquells que sentim l’art com un quelcom més que un pur plaer estètic.”
Pic. Crític d’Art
Mataró Report. (Mataró, Barcelona,11.2003)

“...estic totalment d’acord amb J.M. Cadena, en el fet de que Brasó és un pintor de solituds. Ja ho era quan el còmic navegava amb força per les seves venes. Es va intensificà en els seus temporals passeigs pel desert, i va aconseguir una fermesa absoluta en la seva darrera mirada a la guerra...”
Pere Pascual. Crític d’Art
Mataróreport.com (Mataró, 29.11.2005)

“...sense deixar de disparar crítiques a tort i a dret, Brasó vol retornar a l’art aquell paper de crítica social que va tenir y que sembla abandonat per a reduir-se moltes vegades a un mer fet estètic. Sense renunciar pas a aquest aspecte, prefereix incidir en la força del missatge que sempre arriba nítid a l’espectador...”
Pere Pascual. Crític d’Art
Capgrós (Mataró, 22.2.2007)

“...l’obra de Pere-Màrtir Brasó es mou entre dos móns que s’uneixen, com son per un costat el de la denuncia sociopolítica –el que seria el realisme social de Bartlozzi, Genovés o Díez Gil-, y per l’altre la síntesi formal. Són formes que deriven entre l’abstracció i la figuració.”
Ramon Casalé. Critic d’Art
Zerovuittresquaranta (Vilassar de Mar, 3.2007)